Glossari Fiscal i Tributari

Administracions de l’Agència Tributària:

Com les delegacions, són també oficines de l’Agència Tributària. Es troben en pobles grans i també en els barris de les grans ciutats. Aquestes oficines, com les delegacions, estan a prop de les persones que han de pagar impostos (contribuents) per ajudar-los quan tenen dubtes o no saben molt bé què és el que cal fer. Dins de la xarxa d’administracions de l’Agència Tributària, també hi ha les administracions de duanes que hi ha en determinades ciutats d’Espanya.

Agència Tributària:

És una entitat de dret públic adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda. Com a entitat de dret públic, té un règim jurídic propi diferent del de l’Administració general de l’Estat que, sens perjudici dels principis essencials que han de presidir tota actuació administrativa, li confereix certa autonomia en matèria pressupostària i de gestió de personal. L’Agència Tributària, creada per l’article 103 de la Llei 31/1990, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 1991, es va constituir de manera efectiva l’1 de gener de 1992. L’Agència Tributària té encomanada l’aplicació efectiva del sistema tributari estatal i del duaner, així com d’aquells recursos d’altres administracions públiques nacionals o de la Unió Europea la gestió dels quals se li encarregui per llei o per conveni.

Aixecament:

Concessió de l’autoritat duanera perquè l’exportador o l’importador, segons sigui el cas, puguin disposar de la mercaderia que tenien dipositada en els recintes duaners.

Alcabala:

Tribut que pagava el foraster pels gèneres que venia.

Almoixerifat:

Dret que es pagava pels gèneres o mercaderies que sortien del regne, per aquells que s’hi introduïen, o per aquells amb què es comerciava d’un port a un altre dins d’Espanya.

Altres serveis de l’Agència Tributària:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària de cuidar la seva organització interna i planificar la seva activitat. Així mateix, s’ocupen de tot el que es detalla amb els recursos humans o persones que treballen a l’Agència Tributària. A més, també s’encarreguen que l’Agència Tributària disposi de tots els mitjans materials necessaris per fer les seves funcions. Finalment, també s’ocupen que l’actuació de l’Agència s’ajusti a la llei i que compleixi degudament els seus objectius.

Aranzel de duanes:

Quantitat que es paga quan les mercaderies travessen una frontera. No solament té una funció recaptadora, sinó també una funció de política comercial. En la Unió Europea, la quantitat que es paga per aranzel de duanes quan s’importa o exporta una mateixa mercaderia és igual en tots els països de la Unió.

Base imposable:

Quantitat fixada per les lleis tributàries amb què s’estableix la capacitat econòmica del contribuent. Aquesta quantitat està integrada, per exemple, en l’impost sobre la renda de les persones físiques pels ingressos que obté una persona en l’any (sou, interessos, etc.) i en l’impost sobre el valor afegit pel preu del producte que es compra o del servei que es rep. Aquesta quantitat es multiplica per un percentatge, anomenat tipus o tarifa, que també està fixat per les lleis.

Blanqueig de capitals:

Activitat il·legal que consisteix a intentar convertir en diners legals els beneficis d’activitats delictuoses o irregulars, a través de compres, inversions, operacions financeres, que introdueixin aquests beneficis en l’economia legalitzada.

Capacitat econòmica:

La que el legislador té en compte per establir cada impost a càrrec dels contribuents. Es considera que l’obtenció de rendes, la possessió del patrimoni, l’adquisició d’una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també anomenada “capacitat contributiva”, perquè en funció d’aquesta, els contribuents efectuen les seves aportacions tributàries a la Hisenda pública. És a dir, són els diners que es tenen, o que es demostra que es tenen segons les coses que un compra o posseeix. Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot pagar i ha de pagar en concepte d’impostos. El que té més capacitat econòmica, té una capacitat contributiva superior (i viceversa).

Contribucions especials:

Són tributs que es paguen quan una actuació pública adreçada a satisfer una necessitat col·lectiva produeix un benefici especial a determinats individus (per exemple: l’augment de valor d’una finca a conseqüència de la realització d’una obra pública).

Contribuent :

Persona, física o jurídica (una persona jurídica és una empresa o similar), que contribueix al manteniment de les despeses públiques mitjançant les aportacions en diners que entrega a la Hisenda pública (impostos, principalment) d’acord amb la seva capacitat econòmica (renda, patrimoni, adquisicions, etcètera) i en la quantia que preveu la llei.

Deduccions:

Són quantitats que minoren la quota a pagar per un impost. En l’impost sobre la renda de les persones físiques, les deduccions es resten de la quantitat resultant després d’haver-hi aplicat l’escala i el tipus de gravamen. Aquestes deduccions són les establertes per la Llei en supòsits com inversió en l’habitatge habitual, mares treballadores amb nens menors de tres anys o donatius. Les comunitats autònomes també poden establir determinades deduccions. En l’impost sobre el valor afegit el mecanisme de les deduccions constitueix una característica essencial de l’impost. En virtut d’això, els empresaris poden deduir les quotes suportades en les seves adquisicions, de manera que en cada fase de la cadena de producció-comercialització solament tributa el valor afegit o incorporat a aquesta. En canvi, els consumidors finals no poden deduir l’IVA, per la qual cosa són ells els qui efectivament el paguen en el preu dels béns i serveis que adquireixen.

Delegacions de l’Agència Tributària:

Són oficines de l’Agència Tributària. N’hi ha una en cada capital de província i en determinades ciutats grans. Aquestes oficines estan a prop de les persones que han de pagar impostos (contribuents) per ajudar-los quan tenen dubtes o no saben molt bé què és el que cal fer.

Delegacions especials de l’Agència Tributària:

Són oficines de l’Agència Tributària. N’hi ha una a la capital de cada comunitat autònoma.

Delme:

Impost que consisteix en una desena part dels fruits o productes de la terra. Va ser eclesiàstic –amb les “primícies”- i a Espanya es va suprimir en 1837.

Despatx a lliure pràctica:

Concessió a una mercaderia que entra en el Territori Duaner Comunitari de l’estatut de “mercaderia comunitària”, fet que suposa que ha complert tots els requisits per ser considerada com a tal, incloent-hi, si s’escau, el pagament de drets d’importació.

Despeses públiques:

Utilització de cabals públics per a la satisfacció de les necessitats públiques.

Elusió fiscal:

Comportament del contribuent que utilitza una norma tributària que estava pensada amb una finalitat diferent pel legislador, i amb el qual es pretén aconseguir un resultat econòmic prohibit per la llei o contrari a la norma tributària (per exemple, presentar una declaració tributària incorrecta per aconseguir una beca, ajuda o subvenció i després presentar una declaració complementària com si s’estigués rectificant un oblit, compravendes fictícies, vendes que encobreixen donacions, préstecs que en realitat són aportacions de capital, però que tributen de manera diferent, etc.). En realitat, es tracta vorejar o esquivar la llei: és aprofitar una norma tributària que estava pensada per a una altra cosa amb l’objectiu de pagar menys impostos.

Equitat:

Principi o criteri que estableix l’aplicació d’una adequada proporció o correspondència entre els mitjans econòmics de cada persona i les aportacions que ha de fer mitjançant el pagament d’impostos per finançar les despeses públiques.

Evasió fiscal:

És un comportament anàleg al frau fiscal, però és una distinció merament semàntica. Tècnicament, l’evasió és un sinònim de frau. Socialment, l’evasió sembla que té un significat menys fort. Tanmateix, en el vocabulari hisendístic tradicional, l’evasió és més àmplia que el frau: inclou tant el frau tributari com el contraban duaner, o la sortida de divises del país, etc. És a dir: qualsevol comportament il·legal que comporta un dany al Tresor Públic, sigui relatiu o no als impostos.

Exempcions:

Consisteixen en què en determinats casos, a pesar que es produeixen els fets que donen lloc a què s’hagi de pagar un impost, no sorgeix el deure de tributar perquè així ho hagi establert la Llei. En l’impost sobre la renda de les persones físiques estan exempts, per exemple, determinats premis literaris, artístics o d’atzar, les prestacions de l’Estat per actes de terrorisme o les ajudes als afectats per la SIDA. En l’impost sobre el valor afegit, poden esmentar-se entre les exempcions els serveis sanitaris públics, l’educació de la infància i la joventut per entitats públiques o privades autoritzades o els serveis prestats pels dentistes.

Exportació:

Sortida de mercaderies del Territori Duaner Comunitari (TAC) que solament s’autoritza després de dur a terme el procediment establert en cada cas (declaració, inspecció, abonament de drets, etc.).

Frau fiscal:

Comportament del contribuent que oculta, disfressa o manipula la seva capacitat econòmica per no ingressar a la Hisenda pública la quantitat d’impostos que està obligat a pagar segons les lleis vigents.

Funció redistributiva dels impostos:

Un dels objectius que tenen els impostos consisteix a fer que paguin més els qui més tenen i menys els qui menys tenen, per tal que la càrrega de les despeses públiques es distribueixi amb una justícia social més gran. També els impostos serveixen perquè l’Estat i altres administracions públiques redistribueixin els diners que reben per la via de les despeses públiques (per exemple, sanitat pública per a tots, campanyes de vacunació, diners per a recerca i desenvolupament social, beques d’ensenyament, ajudes per a la compra d’habitatge, ajudes per a transport, ajudes domiciliàries i residències per a persones grans i discapacitades, etc.).

Gabella:

Impost que es pagava cada vegada que es comprava o venia alguna cosa.

Importació:

Entrada de mercaderies en el Territori Duaner Comunitari (TAC) que suposa la realització de determinats tràmits (declaració, inspecció, abonament de drets, etc.) abans de poder circular-hi lliurement.

Impost General Indirecte Canari (IGIC):

És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i serveis a les Illes Canàries. És, per tant, molt semblant a l’IVA. A les Illes Canàries no s’aplica l’IVA sinó l’IGIC.

Impostos:

Quantitat de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l’Estat, les comunitats autònomes, els municipis) disposin dels recursos suficients amb els quals finançar la satisfacció de les necessitats públiques.

Impostos directes:

Són els impostos que s’apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica, com ara l’obtenció d’una renda o la possessió d’un patrimoni.

Impostos especials:

Són els impostos que paguen les persones que compren o consumeixen determinats béns, com són l’alcohol i les begudes alcohòliques, els hidrocarburs, el tabac o la matriculació de mitjans de transport.

Impostos indirectes:

Són els impostos que s’apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica, com ara la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió.

Impost sobre el patrimoni:

És un impost directe que s’aplica sobre la possessió d’un patrimoni, entenent per tal el conjunt dels béns i drets que posseeix una persona, al qual cal restar les càrregues, deutes i obligacions que aquesta persona ha d’afrontar. És un impost cedit a les comunitats autònomes.

Impost sobre el valor afegit (IVA):

És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i serveis produïts o comercialitzats en l’exercici de les activitats empresarials o professionals, ja que el consum es considera una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF):

És un impost directe que s’aplica sobre l’obtenció de la renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, atenent als principis d’igualtat, generalitat i progressivitat i d’acord amb les circumstàncies personals i familiars de les persones.

Impost sobre societats:

És un impost directe que s’aplica sobre el benefici net que obtenen les empreses de la seva activitat.

Impost sobre successions i donacions:

És un impost directe que s’aplica sobre els béns i drets obtinguts de manera gratuïta per les persones, tant per adquisicions procedents d’una altra persona viva (adquisicions “inter vivos”) com per adquisicions procedents d’una altra persona morta (adquisicions “mortis causa”). És un impost cedit a les comunitats autònomes.

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats:

 És un impost indirecte que s’aplica a les transmissions de tota mena de béns i drets, a determinades operacions que realitzen les empreses i a actes que s’han de documentar oficialment. És un impost cedit a les comunitats autònomes.

Ingressos públics:

Són les quantitats de què disposen l’Estat i altres les administracions públiques per finançar les despeses públiques. Els ingressos públics més importants són els que provenen dels impostos.

Intrastat:

Sistema estadístic per al tractament de les dades d’intercanvi comercial entre els països membres de la Unió Europea.

Mercat Únic Europeu:

Règim comercial i tributari comú a tots els països de la Unió Europea, que implica la lliure circulació de mercaderies a l’interior d’aquesta i l’aplicació d’igual normativa i política comercial per als intercanvis amb tercers països.

Mínim personal i mínim familiar:

És la quantitat de diners que tots necessitem per viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques i que, per això, no tributa en l’IRPF. Aquesta quantitat varia segons les circumstàncies personals i familiars del contribuent (nombre de fills, nombre d’ascendents, nombre de persones discapacitades).

Obligacions tributàries:

Constituïxen una sèrie d’accions que, per mandat legal, han de realitzar-se. Per exemple, ho són el pagament d’impostos en el termini i de la forma que determina la llei. També, ho són el subministrament d’informació econòmica que la llei tributària establix, encara que el resultat d’esta obligació no siga una aportació econòmica.

Pontatge:

Drets que es paguen en algunes parts per passar pels ponts.

Portal de l’Agència Tributària:

A través de www.agenciatributaria.es es pot obtenir molta informació relativa al sistema fiscal espanyol i a l’Agència Tributària.

Portatge:

Drets que es paguen en algunes parts per passar pels ponts.

Portes (Dret de) (Portalatge):

El que es pagava per l’entrada de productes i mercaderies en les poblacions i que venia a ser una imposició sobre el consum. Es recaptava en fielats o “duanes interiors”. Constituïa un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies i serveis.

Pressupostos Generals de l’Estat:

Document aprovat per llei cada any en el qual es determina la quantitat màxima que l’Estat pot gastar, en què l’ha de gastar i que preveu els ingressos necessaris per finançar aquesta despesa.

Pressupost públic:

Document que compleix les finalitats ja expressades del pressupost de l’Estat, però referit a una altra entitat pública, com pot ser un ajuntament, una diputació provincial o una comunitat autònoma. El pressupost públic constitueix l’eix de l’activitat financera de la respectiva entitat pública al llarg de l’any, ja que constitueix una guia i un mandat de les tasques que cal dur a terme.

Programa PADRE:

És un programa informàtic d’ajuda creat per l’Agència Tributària per facilitar la confecció de la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Progressivitat dels impostos:

Els impostos es poden liquidar segons els criteris següents: a) Tots paguen la mateixa quantitat (“capitació”); b) Proporcionalment a la seva respectiva capacitat econòmica (el 15 per cent, per exemple) i c) Més que proporcionalment a la seva capacitat econòmica (“impost progressiu”). En aquesta última modalitat qui té, per exemple, una renda de 30.000 euros paga el 10 per cent pels primers 6.000 euros; el 12 per cent pels segons 6.000 euros, el 15 per cent pels tercers 6.000 euros, etcètera. Significa no haver de pagar un percentatge lineal per tots els diners que es tenen, sinó distribuir aquests diners en trams i aplicar-hi un percentatge (tipus impositiu) que serà més gran segons puja el tram de diners.

Reduccions:

Són quantitats que minoren la base imposable (la renda menys les despeses deduïbles i menys el mínim personal i familiar) de l’impost sobre la renda de les persones físiques. S’estableixen per la Llei i, entre elles, poden esmentar-se les següents: per rendiments del treball, per atenció de fills, per edat, per discapacitat, per aportacions a plans de pensions.

Regalies:

Drets o tributs que cobraven els reis per la cessió de l’aprofitament de determinats béns (aigües, forests, salines, mina, caça, etcètera) i per autoritzar l’exercici d’indústries o activitats pels particulars. Més tard es confonen amb les taxes dels nostres dies. Aquesta accepció financera de la “regalia” no s’ha de confondre amb la prerrogativa del rei en certs assumptes religiosos davant l’autoritat eclesiàstica.

Renda:

És l’objecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques. S’entén que està constituïda per la totalitat dels rendiments (del treball, d’activitats econòmiques i del capital), i pels guanys i les pèrdues patrimonials.

Renda estancada:

La que procedeix d’un article la venda exclusiva del qual es reserva el Govern.

Repercussió:

Consisteix a traslladar la quota de l’impost al preu del bé o servei de què es tracti. És un mecanisme característic de l’impost sobre el valor afegit: l’empresari que intervé en cada fase de la cadena de producció-comercialització trasllada, en la factura que expedeix, l’impost a l’empresari que intervé en la fase següent, el qual pot deduir-se la quota repercutida que hagi suportat, i així successivament.

Retencions:

Són quantitats que els pagadors de determinades rendes estan obligats per la Llei a detreure d’aquestes rendes que paguen i ingressar-les a Hisenda, en concepte d’ingrés a compte de l’impost personal que els preceptors de les rendes han de pagar. En l’impost sobre la renda de les persones físiques les empreses han d’efectuar tots els mesos aquestes retencions sobre el sou que paguen als empleats. Quan arriba el moment de fer la declaració, els empleats han de descomptar aquestes quantitats retingudes del que han d’ingressar per l’impost. També els bancs i les caixes d’estalvis apliquen retencions sobre els interessos que paguen a les persones que tenen oberts comptes corrents o d’estalvi. Igualment, els professionals i els empresaris fan ingressos a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que quan fan la declaració de l’IRPF es descompten de la quantitat final que resulti.

Serveis d’Informàtica:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària d’emmagatzemar, organitzar i tractar informàticament els milions de dades de què disposa l’Agència Tributària.

Serveis d’Inspecció Tributària:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària de controlar que totes les persones (contribuents) compleixin amb les seves obligacions tributàries, corregint aquelles actuacions que no s’ajusten al que estableixen les lleis i, per tant, investigant, reprimint i sancionant els infractors.

Serveis de Duanes:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària de verificar que es paguin els aranzels quan entren o surten mercaderies de la Unió Europea. A més, aquests serveis s’ocupen de vigilar i lluitar contra el contraban, activitat il·legal que consisteix que entrin a Espanya articles i productes perjudicials com les drogues o prohibits com les armes il·legals, o també que surtin del nostre país objectes valuosos com les obres d’art o les espècies animals i vegetals protegides.

Serveis de Gestió Tributària:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària d’informar i ajudar totes les persones (contribuents) perquè puguin complir les seves obligacions fiscals. També s’ocupen, juntament amb els serveis d’Inspecció, de corregir aquelles actuacions puntuals que no s’ajusten al que estableixen les lleis tributàries.

Serveis de Recaptació:

S’encarreguen dins de l’Agència Tributària de rebre els diners que paguen els ciutadans (contribuents) en compliment de les seves obligacions tributàries. També s’ocupen de concedir terminis als ciutadans que no poden pagar els seus impostos d’una vegada, en els casos en què la llei ho permet. Finalment, aquestes dependències intenten aconseguir que paguin els qui s’han endarrerit, no solament en el pagament dels seus impostos, sinó també en el pagament d’altres quantitats que deuen, com són les multes de trànsit.

Sistema tributari espanyol:

Conjunt d’impostos i altres tributs que hi ha a Espanya, establerts i regulats per llei conforme als principis enunciats en la Constitució.

Solidaritat:

És l’adhesió expressa a la causa i realitat dels altres, que es posa de manifest amb l’oferiment exprés de suport i la posada en pràctica d’una ajuda material i moral.

Tarifa progressiva:

Tipus de gravamen, alíquota o percentatge a aplicar sobre la base imposable quan aquesta s’expressa en quantitats monetàries i es divideix per trams, de tal manera que en augmentar la base i passar al tram següent s’incrementa el tipus. Significa aplicar percentatges més grans (tipus impositius) als trams de diners més alts.

Taxes:

Són tributs que paguen els ciutadans a conseqüència de la realització d’una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre (per exemple: la recollida d’escombraries, o l’expedició del DNI).

Territori Duaner Comunitari:

Coincideix bàsicament amb el territori de la Unió Europea, amb determinades excepcions, per exemple:

• A Alemanya, estan exceptuats l’illa de Helgoland i el territori de Büsingen.
• A Dinamarca, estan exceptuades les Illes Fèroe i Grenlàndia.
• A Espanya, estan exceptuades Ceuta i Melilla.
• A França, estan exceptuats els territoris d’ultramar (Nova Caledònia, Illa Wallis, Illa Futuna, Polinèsia Francesa i Antàrtida) i Saint Pierre i Miquelon i Mayotte.
• A Holanda, estan exceptuats l’Illa d’Aruba i les Antilles Neerlandeses.
• A Itàlia, estan exceptuats els municipis de Livigno i Campione d’Itàlia i les aigües nacionals del llac de Lugano

A més, formen part del Territori Duaner Comunitari San Marino i Mònaco, malgrat que no formen part del territori de la Unió Europea.

Tipus impositiu:

És el percentatge que s’aplica per obtenir la quota que cal pagar per l’impost. En l’impost sobre el valor afegit hi ha tres tipus impositius: el general del 16%, el reduït del 7% i el superreduït del 4%. Els tipus reduït i superreduït solament s’apliquen en els casos establerts per la Llei.

Tributs:

Són aportacions dineràries establertes per les lleis per proporcionar ingressos a la Hisenda pública amb l’objectiu que aquesta pugui atendre les despeses públiques. Es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials. Els impostos: són els tributs més importants i que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que hi hagi una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple: l’IRPF o l’IVA). Les taxes són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d’una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre (per exemple: la recollida d’escombraries, o l’expedició del DNI). Les contribucions especials són tributs que es paguen quan una actuació pública adreçada a satisfer una necessitat col·lectiva produeix un benefici especial a determinats individus (per exemple: l’augment de valor d’una finca com a conseqüència de la realització d’una obra pública).

Valor afegit:

És l’increment de valor que experimenten els béns i serveis com a resultat del seu pas per cadascuna de les fases del procés productiu i de comercialització fins que arriben al consumidor final.